DÉU MALALT
Dies que s'assemblen a petites bromes,
hores elàstiques minuts de goma,
on tot ho veig ben fosc
i és que encara no he obert els ulls.
Fils que sostenen dies que pengen
i que de cop i volta cauen
en un forat on tinc guardats mil dies per oblidar.
I els dies se'm fan llargs,
quan no puc parar de pensar
a quin carai de déu li venc la meva llibertat.
Potser que comencis a creure en tu.
Dies on el cel es tanca poc a poc,
però no ho entenc perquè fa sol,
avui no em vull tancar amb mi,
tinc ganes de sortir. I un volt per aquí
i un volt per allà. Tota la vida comparant,
formes de viure sense saber quina puc triar.
Ho donaria tot per entendre'm la meitat.
Els ulls, el fum i tu a una foto de fa uns anys,
nits de mil contes de l'ou,
eres més jove i curt, tot ho veies diferent,
és fàcil dir-ho: no vull res.
Orgia de petits moments, que mai he valorat,
que són la clau d'aquell secret d'hindús,
gurús i guies de gent.
I que jo ja ho he trobat dins de mi,
que jo ja puc cridar: sóc "Déu" estic malalt!!
Dies que s'assemblen a petites bromes,
hores elàstiques minuts de goma,
on tot ho veig ben fosc
i és que encara no he obert els ulls.
Fils que sostenen dies que pengen
i que de cop i volta cauen
en un forat on tinc guardats mil dies per oblidar.
I un dia ben fosc, amb el sol em vaig trobar,
vaig veure que tot era ficció,
i ara ho entenc: sóc un forat que s'ha d'omplir
d'un xic de simplesa i humiltat.
Orgia de petits moments, que mai he valorat,
que són la clau d'aquell secret d'hindús,
gurús i guies de gent.
Ho donaria tot... per entendre'm la meitat.